Què és ResDeSensat

Benvinguts!

Més d’una vegada ja havia pensat en la  possibilitat de recollir en un bloc algunes de les reflexions que,  com a docent, em passaven pel cap en observar l’evolució de la nostra professió en els darrers anys. La veritat és que no vaig creure que pugessin constituir una aportació massa rellevant a aquest món confús i canviant de l’educació i que, tot plegat, només es convertiria, com altres blocs, en un simple exercici de vanitat.

Peró no són bons temps pel sector públic a Catalunya (ni a la resta d’Europa). La paraula més repetida és la de “retallades”. Un sistema públic d’educació que ha estat sostenible al llarg dels darrers 30 anys ara sembla que no ho és i no sabem per què (no per raons internes al propi sistema).

Se’ns demana, després d’una retallada de sou del 7% (és més que treballar més d’un mes sense cobrar), un increment en les hores lectives setmanals, una supressió de les reduccions per poder desenvolupar les tasques de tutoria (que cada cop són més feixugues i complicades), de les reduccions per edat, … una nova organització de la càrrega lectiva i de treball que significarà una recarrega addicional en les hores de dedicació sense cap contraprestació a canvi.

Hem observat com excel·lents professionals s’han anant cremant en detriment de la qualitat d’un sistema assetjat des de diversos flancs: les teories pseudopedagògiques, la implantació dels canvis tecnològics de manera improvisada, el desprestigi de la professió a partir dels tòpics incansablement repetits pels mitjans de comunicació (som uns ganduls i uns rondinaires amb tres mesos de vacances, allò que l’escola ensenya, si és que ensenya alguna cosa encara, no serveix per a res,…), un clima social i cultural on l’educació s’ha
delegat en els mass-mèdia que han esdevingut font principal de valor per a nens, adolescents i, fins i tot, els seus pares i mares.

Hem estat un col·lectiu passiu, condescendent amb els abusos que progressivament s’han anat implementant (la major part d’aquests des de la més absoluta arbitrarietat), que ha buscat una solució individualista (la manera d’intentar mantenir el seu estatus malgrat el de la resta es vagi deteriorant). Podem continuar amb la mateixa actitud? Quina hauria de
ser la resposta?: resignació (podia ser pitjor), cinisme (ja me les cobraré jo aquestes hores amb absentisme o baixes), depressió (continuaré com fins ara fins que el cos i la ment petin) o renúncia (heu guanyat! deixaré de fer les coses dignament ja que he de viure
també, fins aquí el meu compromís amb una educació pública i de qualitat: via lliure pel vostre negoci).

La proporció de professionals de l’educació que fem les coses bé i que estem preocupats per aquesta situació és majoritària però a la vegada estem desconcertats ja que no sabem com canalitzar les nostres inquietuds i demandes, com organitzar-nos per fer arribar als nostres companys i la societat les nostres propostes i possibilitar el canvis necessaris, com parar aquest atac de destral que pot deixar mutilat per sempre el nostre sistema públic d’educació.

Mestres i professorat de tots els nivells i assignatures, des de la infantil a la universitat, ens hem de coordinar i mobilitzar per actuar i aturar aquestes retallades, per lluitar en la defensa d’una educació pública de qualitat.

Aquest bloc pretén ser un espai de reflexió i trobada que ens pugui ajudar a posar en comú les nostres inquietuds. Però també pot constituir-se en una plataforma que, amb el suport de les xarxes socials, faci possible el portar iniciatives conjuntes de reivindicació, mobilització i resistència.