Ja no és suficient la simple protesta

El conjunt del sindicats convoquen una nova mobilització de protesta en la Plaça Sant Jaume avui 8 de juny a les 18 hores. Ja s’ha aprovat el decret de “reorganització” (amb l’augment de la nostra càrrega treball que incidirà de mode segur en la qualitat del nostre ensenyament), el calendari escolar i els criteris per a l’elaboració de les plantilles (amb un segur retall que implicarà anar-se a l’atur de molts dels nostres companys). Mostrar el nostre rebuig o desacord ja no és suficient (encara que continua sent necessari): la veritable prova consisteix en passar a l’acció i encarar els problemes des d’una vessant propositiva, en treballar en pensar alternatives i las maneres de posar-les en marxa per tal de neutralitzar o mitigar els efectes que inevitablement causarà tot aquest marc legislatiu.
En l’inici de les mobilitzacions es van proposar algunes mesures de reacció o bloqueig però tothom s’ha deixat empènyer pel seguiment del treball del dia a dia. Des d’aquest mateix bloc s’han proposat algunes vies d’acció possibles que es podrien explorar. Però es necessita de la implicació dels afectats, el treball de reflexió, de viabilitat, les accions de coordinació amb altres centres, etc., i sembla que sempre esperem que algú (els sindicats, una direcció de centre que cregui en l’educació pública i de qualitat, etc.) ens ho doni fet.
Si això no arriba seguirem, com ha estat norma fins ara, ocupant-nos dels nostres cursets, del nostre petit espai vital que hem de protegir el més possible i expressant el nostre esgotament i haurem d’escoltar novament: mira que els agrada queixar-se amb la bona vida que tenen aquests! Si, queixar-se és tristament ben fàcil.

Laboratori d’idees: Impulsem la jornada continuada?

Diversos sindicats han obert un debat a l’entorn de la jornada intensiva com a una opció pedagògica i sociològica. Sembla ser que en són molts més els avantatges que els inconvenients:

• FETE-UGT:http://www.feteugt.net/index.php?option=com_content&view=article&id=1403:ensenyament-public-jornada-partida-jornada-continuada-una-opcio-pedagogica-i-sociologia&catid=136:jornada-i-calendari&Itemid=183

• USTEC-STEs: http://sindicats.net/sblog/

• CCOO: http://jornada-continuada.blogspot.com/

A la darrera junta de zona de Castelldefels, que reuneix representats dels centres de primària, secundària, AMPAS i sindicats, es va comentar que des de diversos centres s’han engegat iniciatives per tal de demanar la jornada continuada tot el curs. Fins i tot, en algun de primària s’havia sondejat a les famílies i semblava que la posició era majoritàriament a favor.

Són moltes les raons que podeu trobar als enllaços abans esmentats però en el context actual crec que hi ha almenys quatre idees fonamentals que ens podrien impulsar a treballar en aquest sentit:

1. La major part del professorat constata el baix rendiment de l’alumnat a les hores de la tarde que, per contra, demanen molt més esforç per part nostra.
2. La distribució de l’horari de l’ESO de la mateixa manera que el del Batxillerat podria afavorir la reorganització de les hores complementàries que en l’entrada anterior del bloc proposava. Una possibilitat seria dedicar dues hores d’una tarda a aquestes reunions (RED, RD, Claustres, avaluacions, etc., s’encabirien en aquestes hores de forma alterna).
3. Es millora la conciliació de la vida familiar i laboral de les famílies i del professorat. L’alumnat que el necessités podria romandre al centre fins a una hora similar a l’actual (hauríem d’estudiar com podem possibilitar-lo amb el servei de menjador, la biblioteca, l’estudi assistit i els tallers) i el que no podria organitzar millor el seu estudi i activitats extraescolars.
4. Es podria estalviar en les despeses corrents del centre en estar menys espais ocupats i durant menys temps.

Quines possibilitats existeixen i quin hauria d’estar el procediment?

El decret provisional del calendari escolar concreta (com ho fa la LEC, art 54.5) un horari partit de matí i tarda pels ensenyaments obligatoris i en detalla possibles horaris. No obstant, com ja feia el del curs passat, deixa una porta oberta a l’article 9 on parla de “Modificacions excepcionals”. És fen ús d’aquest per on s’hauria d’intentar la proposta de jornada continuada.

És important tenir present que posa dues condicions per modificar l’horari escolar:

1. S’ha de comptar amb el consens del consell escolar (equival a unanimitat).

2. S’ha de mantenir el còmput d’hores lectives de l’alumnat i la jornada de treball del professorat.

A més el redactat cal que tingui en compte qüestions com els serveis de menjador i transport, situació global de la zona…

Si acordéssim tirar endavant la proposta de jornada continuada el procediment podria ser:

1. Debat i concreció del nou horari. Consulta exploratòria amb l’AMPA. Si hagués consens, aprovació en Claustre.
2. Procés d’informació raonada i consulta amb les famílies.
3. Si hagués consens en la comunitat educativa, aprovació en Consell Escolar la primera quinzena de juny.
4. Tramitació als Serveis Territorials no més tard del 17 de juny.

Laboratori d’idees: Reorganització d’hores complementàries

Ja que sembla ser que la consellera no sap que significa el diàleg ni la negociació no ens quedarà més opció que passar a l’acció per tal de mitigar l’efecte de les noves mesures i poder desenvolupar la nostra tasca de la manera més digna possible.

Crec que hem de prioritzar les hores complementàries dedicades a la preparació de les classes, disseny i actualització d’activitats i continguts, seguiment de l’aprenentatge de l’alumnat a la nostra assignatura mitjançant la correcció d’exercicis, etc., i mirar de reduir les dedicades a reunions que, la major part de les vegades, són repetitives o poc operatives.
Una manera de guanyar temps és tractar d’evitar les reunions no ordinàries que ens obliguem a assistir una tarde extra.

A continuació proposo un conjunt de mesures, obertes al debat, que podrien servir per assolir aquest objectiu:

1. Ja  que l’avaluació és continua aprofitar les reunions  d’equip docent  (RED) per tal de portar a terme les preavaluacions  i les avaluacions. Aquestes eren l’única manera de poder avaluar abans de la reforma reunint tot l’equip docent, però ara se solapen amb un mateix objectiu. El seguiment de l’alumnat ja es fa a aquestes reunions i només les avaluacions finals requereixen d’un espai propi ja que poden implicar la promoció de curs o no.

2. Organitzar les RED i de Departament (RD) en hores consecutives en una franja a l’ultima hora del matí que es pugui utilitzar per fer els claustres de curs i les jornades de Portes obertes.

Per tal que les reunions siguin més operatives es podria:

1. Substituir en tot el possible la comunicació presencial per la virtual. Es poden crear espais de comunicació virtuals específics si es creu convenient (més enllà del correu electrònic) mitjançant la Intranet del centre. Poden funcionar com espais on els equips docents es puguin comunicar i compartir informació.

2. Definir protocols senzills i consensuats de bones pràctiques per les reunions presencials (RD, RED, Claustres) (per exemple: ordre del dia fixat, durada limitada, orientar-les a la presa de decisions i no a la transmissió d’informació, mai convocar una reunió si no és estrictament necessària, etc.)

3. Establir un conjunt de protocols per tal de resoldre les qüestions organitzatives tipus. De la mateixa manera que hi ha un Reglament de Règim Intern podria haver una compilació referida a aquest tipus de qüestions. Seria suficient portar una memòria que recollís les millors pràctiques al respecte (podria ser un document consultable a la Intranet).

És important pensar en el sentiment de frustració i de pèrdua de temps en sortir d’una reunió infructuosa o no necessària. Potser si tothom treballa de forma més eficient en aquest àmbit podríem treure unes hores pel nostre treball de classe.

L’opció triada és la pitjor possible en termes de drets i justícia social

Passades les eleccions municipals i amb els resultats a la mà el govern se sent avalat i legitimat en les seves polítiques d’”austeritat”. Hem trobat a faltar un veritable debat sobre les polítiques socials, el seu finançament i sostenibilitat tant a  nivell local com de país.

Davant la crisis s’ha d’estalviar i trobar noves fonts d’ingressos però l’opció triada és la pitjor possible en termes de drets i justícia social. S’ha triat retallar els serveis públics per, amb els excedents resultants, finançar o millorar la competitivitat del sector privat-concertat. S’entén que en diversos sectors del país es vegi en l’educació o la sanitat una oportunitat de negoci però no pot ser-ne a costa del drets bàsics de la ciutadania.

Per augmentar els ingressos no consideren una opció vàlida el pujar els impostos (és més, se’ls han baixat als que més tenen). A ningú li ve de gust pagar-ne però en comptes de fer-lo crearan noves taxes per tal de pagar una part dels serveis (copagament) o aquells que es deixin de donar gratuïtament: és a dir, haurem de pagar més. Més, encara, si els serveis públics es deterioren tant que ens hagin d’anar a la concertada o privada. Què farem davant un problema greu i urgent de salut o si pensem en les possibilitats de futur que oferim als nostres fills? Això si podem triar perquè, és clar, no tothom pot.

Els impostos haurien de ser progressius de manera que el que més tenen ajudessin a finançar els serveis dels que menys tenen (estem parlant de les necessitats bàsiques de la població, d’un principi de solidaritat essencial que assegura la vida digna de les persones i d’equilibri en la distribució de la riquesa: més desigualtat és igual a més exclusió social i inseguretat ciutadana).

Les taxes són iguals per tothom, amb independència dels seus recursos, i per tant més injustes: suposen una sobrecàrrega de costos sobre la part més feble de la població. Suposen també més desigualtat i injustícia social ja que les rendes més altes podran triar serveis privats de més qualitat que, a més d’estar finançats parcialment amb fons públics, permetran desgravacions fiscals (precisament per aquells que menys impostos acaben pagant).

Però en la piràmide que existeix, de més a menys qualitat de servei, en les empreses concertades i privades dedicades a oferir allò que ara s’ofereix des dels serveis públics aquestes polítiques també tenen el seu efecte. Uns serveis públics de qualitat les obliguen a oferir un estàndard de qualitat mínim per a ser-ne competitives que ara no es veuran obligades a complir. És a dir, arribarà una precarització dels serveis que oferiran sotmeses a les polítiques de “low cost” (mínim servei usuari – màxim benefici empresarial). Ja ara tenim evidència de quina és la situació financera de moltes d’aquestes i els problemes de conductes irregulars amb el cofinancerament públic. Així doncs tant si som usuaris dels serveis públics com dels concertats ens veurem perjudicats.

L’alternativa hauria de ser una anàlisi en profunditat de caràcter estratègic i estructural sobre aquests serveis que permetés la racionalització i l’estalvi, evités el malbaratament de recursos i en garantís la qualitat. Per poder portar a terme tot això es necessita prèviament d’un model construït amb el bo i millor de les experiències dels serveis públics dels països més avançats socialment. En el cas de l’educació, que és el que ens afecta directament, tenim models i exemples de bones pràctiques provats. I per últim, malgrat sembli retòric dir-lo, mai s’ha d’oblidar la importància i el rendiment de fons de cada euro invertit en l’educació d’un poble.

El Mediterrània diu NO a les Retallades

Aquest migdia al pati de l’institut alumnes i professors del centre ens hem unit per dir No a les retallades: volem una educació pública de qualitat! L’experiència ideada pel Francesc Descarrega ha estat un èxit. Moltes gràcies!

Hem colgat més fotos al grup del facebook: El Mediterrània diu NO a les Retallades

Però no estem sols, ens estem mobilitzant cada cop més gent. Vegeu aquest vídeo de l’IES Ramon Turró de Malgrat de Mar:

Hem de portar a tots els centres iniciatives d’aquest tipus per fer pressió: ja està bé!

Full informatiu per a les famílies: model de secundària

Al nostre centre hem elaborat el següent model de “Full informatiu” per a les famílies. S’ha redactat tenint presents els canvis i les retallades que afecten a la secundària però pot ser la base també per elaborar un de primària. Esperem que us pugui ser útil.

SAPS COM ENS AFECTARAN LES RETALLADES EN MATÈRIA D’EDUCACIÓ A LA SECUNDÀRIA?

(EXEMPLE D’ALGUNES MESURES QUE ES VOLEN DUR A TERME)

ES RETALLEN ELS RECURSOS I EL PERSONAL DELS CENTRES

Saps com ens afectarà? Pren-ne nota!:
1. Menys recursos econòmics pel funcionament dels centres: un 25% menys.

• El manteniment i la conservació de les instal•lacions del centre es veuran afectats: reparacions, neteja, reformes, etc. A tall d’exemple: pintar el centre, reparacions elèctriques i de desperfectes, etc.
• No es podran mantenir, reposar o renovar els recursos que complementen i/o s’utilitzen per dur a terme la tasca docent per tal d’oferir un ensenyament de qualitat adaptat a les necessitats del nostre alumnat:
 Projecte educat 1X1: pissarres i llibres digitals, xarxes de connexió a Internet, servidors, etc.
 Biblioteca del centre: compra i reposició dels llibres de text de consulta, dels llibres de lectura, etc.
 Aules d’informàtica: tinta, reparació i reposició d’ordinadors, actualització del software, etc.
 Laboratoris i aules de tecnologia: compra de materials, instrumental o utillatge necessari, manteniment, etc.
 Compra i reposició del material d’educació física i d’educació visual i plàstica.
 Subministraments com ara la calefacció, aigua, telèfon, Internet, llum, entre d’altres.

2. No es cobriran les baixes dels conserges i del personal administratiu.

• L’atenció al públic per part de consergeria (pares, mares, alumnat, professorat i altres membres de la comunitat educativa) es veurà afectada negativament.
• Les tasques administratives per part de secretaria es veuran seriosament perjudicades i això ens afectarà a tots. Menys personal implicarà un empitjorament i endarreriment del servei (en els períodes de matrícula de l’alumnat, d’avaluació i expedició de butlletins, en les tasques d’informació, etc).

3. No es cobriran les baixes de curta durada del professorat.

• L’alumnat no podrà seguir el ritme normal del curs, perdrà classes i no es podrà complir amb el programa estipulat al currículum. Tot això representarà clarament un aprenentatge de menys qualitat.
• Pot ser que, amb el previsible augment de baixes per la sobrecàrrega de treball del professorat, no hi hagi professors de guàrdia suficients per atendre l’aula. Això significa, potser, que els alumnes hauran d’estar sols?

4. Menys professors per atendre més alumnes: 15000 més (primària i secundària).

• En cobrir només 900 places d’un total de 1800 professors jubilats, es produirà una reducció de les plantilles.
• Addicionalment, en augmentar el nombre d’alumnes i havent-hi menys professors tindrem les aules més massificades (més dels 30 ó 32 que ja tenim actualment en moltes matèries). Aquest fet dificultarà la tasca docent i repercutirà, òbviament, en la qualitat de l’ensenyament de l’alumnat.
• Més alumnes per classe i menys recursos equival a menys temps per atendre adequadament la diversitat de l’alumnat, per fer front a les seves necessitats educatives especials i per dur a terme mesures pedagògiques de suport (reforç, grups flexibles i desdoblaments en grups petits, etc.)

5. S’incrementa la jornada lectiva del professorat i la seva càrrega de treball (4 hores setmanals, 2 de les quals seran lectives).

• Es redueixen les hores de coordinació i departament que són les hores dedicades a la coordinació pedagògica, l’impuls de projectes d’innovació i millora en els centres, l’organització d’activitats i sortides extraescolars, la coordinació i informació amb els centres de primària, etc.
• El professorat tindrà més dificultat per desenvolupar la seva tasca docent amb qualitat (ja que haurà d’impartir més assignatures, tindrà més grups i alumnes, exàmens i exercicis per corregir, etc.) i d’oferir un tracte individualitzat al seu alumnat.
• La programació de sortides, excursions i viatges pot veure’s seriosament afectada perquè hi haurà menys professorat de guàrdia disponible, que és el que cobreix les absències del que és fora del centre per poder realitzar aquestes activitats.
• Molts professors interins i substituts aniran a l’atur.
• Molts dels professors, els quals ja coneixen els alumnes i les famílies, es veuran obligats al desplaçament forçós.

____________________________________________________________________

Teniu la versió pdf en cartell informatiu o full a doble cara:

full informatiu famílies versió cartell

full informatiu famílies doble

14 de Maig: La funció pública es manifesta contra les retallades

Els mitjans es fan ressò de la multitudinària manifestació de la funció pública en defensa d’uns serveis públics de qualitat.

El Periodico: Més de 100.000 persones clamen contra la tisorada a Barcelona: Metges, infermeres i funcionaris destaquen entre els participants en la manifestació multitudinària

Ara: El pols dels sindicats al Govern aplega desenes de milers de persones: UGT i CCOO xifren els assitents en 200.000, mentre la Guàrdia Urbana rebiaxa la xifra fins a les 30.000 persones. Les tisores en un senyal de prohibició han estat el símbol de la marxa

Avui+: Multitudinària manifestació contra les retallades del govern: L’organització xifra la participació en 250.000 persones, mentre la policia rebaixa els manifestants fins a 30.000

La Vanguardia: La protesta contra los recortes del Govern entra en campaña: Bajo el lema ‘Prou retallades! Defensem els serveis públics’, sigue la manifestación contra el Govern convocada por sindicatos y más de 200 entidades y con el apoyo de todos los partidos de la oposición

El País: 45.000 personas se manifiestan en Barcelona contra los recortes: Es la segunda protesta contra los tijeretazos del Ejecutivo de Artur Mas convocada en el último mes

El Mundo: Miles de personas recorren Barcelona en la mayor manifestación contra los recortes: Los convocantes cifran en 250.000 los asistentes y la Guardia Urbana lo reduce a 30.000.

Aquesta vegada la comunitat educativa, a diferència de la concentració del passat 14 d’abril, ja va ser “visible” en forma de “marea groga”, una marea que ha de continuar i créixer dia a dia als instituts i escoles. Treballem en noves idees i iniciatives que ens facin més forts per tal de aconseguir els nostres objectius!